breus

‎... i és que viatjar
ens amplia els horitzons de l'ànima
i ens fa més gran la humanitat...

A fora hi plou grisor.
El cel de la malenconia
abriga els ocres de la tardor.
Els colors de les teves passes:
on ets ara; on són?
Buidor ampliada, coneguda tristor,
tossuda enyorança capficada,
dolor que reinventa el dolor.

La forma com m'estimes..

..que em miris així de tendre,
que m'estimis així de gran,
que em cuidis així d'intensament,
que em vulguis a cada instant,
que sigui jo la causa de ser tu,
per uns segons o uns instants,
que m'abriguis les paraules,
que la meva imatge ja et val.

Pot ser que el món ens falli.
Que a voltes el mar desperti
la tempesta dels homes
en contra dels homes i
la humanitat supliqui a l’infinit.

Profundament adormit al meu costat.
És de matinada i la fosca ocupa l'habitació.
Però un raig de lluna s'esmicola combatent
pels porus de la persiana i omple de sentit
l'espai que ocupem en format de dos
aquesta nit en la que tu i jo Som.

En un dia com qualsevol altre
passaves a prop de casa meva i
vas treure el cap pel meu carrer.
Els colors dels fanals et cridaren
les pupil.les dilatades del destí
i temptada per la voluntat de ser,
vas creure, i vas fer una passa.

Capaç que soc de pujar
la muntanya d'il·lusions més alta
si tu m'hi esperes a dalt de tot
amb un vestit transparent
de totes les nostres trobades.

Fa una nit que tot ho suma,
hi ha una fosca de mil colors,
sento el tacte de la incertesa
i el neguit del desig als teus mots.

Recodes la versió
que en vam fer,
d'aquella pausada
i melòdica cançó?...

Quantes coses perdem per por a perdre,
Quantes coses no fem per por a ser,
Quantes coses no diem per no saber dir.
No sobren paraules ni manquen fets.